[I ho faré en català, perquè tinc coses que vull expressar, però no vull expressar-les en anglès.  M’és igual si els que esteu aprenent català voleu intentar llegir tot això, només vull que si ho comenteu en anglès, que ho féssiu en privat amb mi.  Gràcies.  O sigui, de “rebloguear” gens.]

Tinc problemes.  Ja sé que tothom té problemes, però els meus són problemes relacionals.  Sóc soltera, val.  Només he tingut un xicot; la relació va durar vuit mesos i no va ser la relació més bonica que havia pogut ser.  Jo sentia un amor platònic força gran per a ell uns mesos, des quan ens vam conèixer, em sembla.  Un dia vaig tenir la oportunitat d’explicar-me, de dir-li el que sentia per ell, però al mateix temps no obligant-li a fer res.  L’endemà em va trucar per a sortir, i aleshores va començar la nostra relació.  Ell em va admetre un dia que no havia sentit res per mi quan l’hi vaig explicar jo tot allò.  I això…em va decebre una mica.  Perquè no li havia demanat que em truqués per sortir, que la veritat és que m’era igual.  Jo només l’hi volia dir, i res més.  Havia una cosa de la que havia que lliurar-me per sentir-me millor, i res més.  No esperava res d’ell.  Al final vam sortir, vam durar vuit mesos…però ja després del tercer mes n’havia tingut prou.  Van sorgir coses que no em van agradar gens, coses de la seva personalitat com no escoltar-me, ignorar-me, i més.  No em feia cap gràcia que li explicaria alguna coseta i que després era com si no li hagués dit res.  Al final el vam deixar, i res més.  Va passar ja fa més de quatre anys i la veritat és que no li enyoro gens.

La veritat és que jo mai he estat enamorada, mai he sabut el que és tenir sensacions molt fortes per algú.  Però crec que el pitjor és que estic, ara més que mai, convençuda de que mai podré tenir aquestes sensacions.  L’altre dia em va arribar un missatge d’un xicot de l’església on treballa el meu oncle, que és pastor (evangèlic).  És part de l’església des de fa anys, com hi assisteixen  els seus pares des de fa molt de temps.  Coneix molt bé el meu oncle i la meva tia, i ella es va emocionar molt quan vaig dir que tenia una “cita” amb aquest xicot.  ”És molt bon noi,” em va dir, i jo ja havia rebut alguns missatges seus per Facebook i SMS, i alguns eren més que incòmodes.  Jo no m’agrada que una persona, un xicot, que no conec gaire em digui “guapa” i “carinyo”.  Malgrat això, vaig sortir a prendre alguna cosa amb ell, i bé.  La conversació va ser bona, i no sé, és maco.  I l’endemà, o sigui, ahir, em va enviar més SMS.  Jo no estava amb ganes de sortir perquè havia tingut una nit una mica dura (sí sí, al final estava una mica beguda, però mai he estat borratxa ni he tingut ressaca xD), i seguia amb allò de “guapa” i “carinyo” i al final vaig deixar de respondre als seus missatges.  M’estava preguntant perquè era molt freda, que perquè no hi parlava, i la veritat…no en tenia ganes.

Ja sé que no és cap excusa, però no m’agrada que em pressionin, que quan digui que no vol dir que no, i per més que em pressiones, per més que insisteixes, menys cas et faré, així de clar.  Ara em sento com la gran puta per haver ignorat els seus missatges, però no sé com explicar que no sóc d’aquestes, que perquè sigui soltera i no tingui xicot que no estic desesperada.  I la veritat…n’estic farta dels nois.  No és que no sàpiga com relacionar-me amb ells.  Tinc dos germans.  He tingut nois com a amics i em va sortir molt bé.  El problema és que no en conec forces i al final, quan els conec, alguna sempre acaba malament.  O m’acabo jo enamorant-me d’algun d’ells, o, el pitjor, ell acaba enamorant-se de mi, i els sentiments no són pas correspostes.  I allí és on em vaig trobar les passades dues vegades que vaig conèixer a uns nois.  I sabeu, fot.  Fot força.  Perquè sempre acabo jo intentant dient-li que no vull estar amb ell, i de fet, que no vull estar amb ningú (per sort és la veritat en els dos casos).  La primera vegada em va funcionar molt bé, que em va dir aquest que hi estava d’acord, que només érem amics i res més (a part de que hi havia una mica de rotllo entre els dos…).  Amb aquest…jo no sé què fer, perquè ja l’hi he explicat que no volia cap xicot, que a més pensava en anar-me’n a Toronto amb mons pares (i va intentar pressionar-me a que em quedi, dient-me que em portaria a Nova York per les festes de Nadal, quan hi està tot il·luminat i bonic, com en les pel·lícules…), i que no volia quedar-me.

Ara que sé que és molt probable que me’n vaig a Toronto el mes vinent, se’m fa una mica més fàcil deixar-lo.  S’ho diré, que em va fer molt de gust haver-li conegut (suposo que és la veritat, a mi m’agrada conèixer gent nova…), i que res, que tant de bo pugui conèixer a una altra noia que no és tan neuròtica i indecisa com jo.  Probablement no l’hi diria d’aquesta manera, però en fi.

No sé.  La veritat és que no ho sé pas.  No sé res, no sé si és per falta de una relació normal i corrent en la meva vida, no sé si és perquè tinc el llistó força alta que no hi existeix cap noi al món que pugui arribar-hi…  No sé.  Però ara mateix em sento molt puta per allò dels SMS ignorats, per haver tingut conversacions molt bones amb un noi que té sentiments més forces per mi que les que tinc per a ell.  No sé si és que realment sóc molt puta sense saber-ho, o si sóc producte de la meva pròpia ansietat per no haver tingut mai una relació amorosa.  No sé si és perquè també sóc d’aquelles que es tanca amb els homes abans d’una relació perquè volen saber si per a ells mereixen la pena.

Què en penseu vosaltres?  Sóc tan neuròtica com et veig?  O simplement sóc una noia normal que no ha tingut prou experiència?

Com et puc estimar, si de mi estàs tan lluny.  Servil i acabat, boig per tu.

Sé molt bé que des d’aquest bar, jo no puc arribar on ets tu.  Però en la meva copa veig reflexada la teva llum, me la beuré.  Servil i acabat, boig per tu.

Més lluny, heu d’anar més lluny
dels arbres caiguts que ara us empresonen,
i quan els haureu guanyat
tingueu ben present no aturar-vos.

Farther, you have to go farther
than the fallen trees that imprison you,
and when you’ve beaten them
keep in mind to not stop.

Més lluny, sempre aneu més lluny,
més lluny de l’avui que ara us encadena.
I quan sereu deslliurats
torneu a començar els nous passos.

Farther, always go farther,
farther than today which chains you up.
And when you’re free
Begin your new steps again. 

Més lluny, sempre molt més lluny,
més lluny del demà que ara s’acosta.
I quan creieu que arribeu,
sapigueu trobar noves sendes.

Farther, always much farther,
farther than tomorrow which is coming closer.
And when you think you’re arriving,
find out how to find new trails.

Més lluny, sempre molt més lluny,
més lluny del demà que ara ja s’acosta 
i, quan sereu deslliurats,
tingueu ben present no aturar-vos.

Farther, always much farther,
farther than tomorrow which is coming closer
and, when you’re free,
keep in mind to not stop. 

This song is based on a poem by Konstantinos Kavafis, and was set to music by Catalan singer-songwriter Lluís Llach.

It’s featured predominantly in a lot of Barça videos because it essentially defines the Barça mentality.  The path is long and hard, and once you’ve arrived, you have to keep in mind that you can’t ever stop going.  The song was first used for the 2005-06 Barça, and then the 2008-09 season.

Escolta, Espanya, la veu d’un fill
que et parla en llengua no castellana;
parlo en la llengua que m’ha donat
la terra aspra:
en’questa llengua pocs t’han parlat;
en l’altra massa.

T’han parlat massa dels saguntins
i dels que per la patria moren:
les teves glòries i els teus records,
records i glòries només de morts:
has viscut trista.

Jo vui parlar-te molt altrament.
Per què vessar la sang inútil?
Dins de les venes vida és la sang.
vida pels d’ara i pels que vindran:
vessada és morta.

Massa pensaves en ton honor
i massa poc en el teu viure:
tragica duies a morts els fills,
te satisfeies d’honres mortals,
i eren tes festes els funerals,
oh trista Espanya!

Jo he vist els barcos marxar replens
dels fills que duies a que morissin:
somrients marxaven cap a l’atzar;
i tu cantaves vora del mar
com una folla.

On són els barcos?  On són els fills?
Pregunta-ho al Ponent i a l’ona brava:
tot ho perderes, no tens ningú.
Espanya, Espanya, retorna en tu,
arrenca el plor de mare!

Salva’t, oh!,salva’t de tant de mal;
que el plô et torni feconda, alegre i viva;
pensa en la vida que tens entorn:
aixeca el front,
somriu als set colors que hi ha en els núvols.

On ets, Espanya?  No et veig enlloc.
No sents la meva veu atronadora?
No entens aquesta llengua que et parla entre perills?
Has desaprès d’entendre an els teus fills?
Adéu, Espanya!

(Joan Maragall i Gorina,1898)

Afficher davantage

fuckyeahxavihernandez:

Terrassa today rendered homage to Xavi Hernández, the city’s favorite son, for not only being one of the best and finest athletes the city has produced, a city with an extensive history in athletics —the most popular sport is field hockey, and Terrassa hosted the field hockey competition when Barcelona hosted the 1992 Summer Olympics, but football is, of course, extremely important as well— but also because he has promoted the city in everything he’s done.  Everyone knows Xavi as “el de Terrassa”, and everyone knows Terrassa now because of Xavi.  So today’s homage was not merely to congratulate him for representing Spain in the World Cup, but also because of what he’s done to promote the city.  This is the press document released by City Hall for the occasion.

Read More

I almost cried while translating this, not even going to lie.

(Source : terrassa.org)

“You look at me, and I can’t think about anything other than how important you are, with you I’m growing up.  Now I don’t think about anything but you, now I don’t hope to meet anyone else.”

[This means I finally finished one!  Go me!]

Day 27 - Which football shirts do you own?

FC Barcelona 2007-08 Away

With a Camp Nou inauguration commemorative patch:

Unprinted

Spain NT - 2008 Eurocup Home

(The jersey itself is legit, it’s the printing that’s not, and since I use this as a nightshirt fairly frequently because it’s huge on me, the numbers have started to come off.)

Bojan

(Hey, I got it on eBay and it was cheap!  xD)

FC Barcelona 2008-09 Home

Xavi

I have a really strong connection to all my shirts, and while I wear the first two less often than I’d like to, they’re still really special to me.  Even the Bojan Spain one with numbers coming off.

Day 28 - Most overrated player and most underrated player?

I honestly do not feel qualified to answer this question.  :/  I honestly don’t know.

Day 29 - Best football advert/commercial?

Afficher davantage